Els 7 costums més curiosos del Carnaval a Espanya

Disfresses impossibles, alegres grinyoles, filloes ben riques i comparses al ritme de la música. Cada any, el carnestoltes torna amb la seva insòlita alegria, les seves bromes i el seu esperit festiu a tenyir els carrers, els col·legis o les discoteques.

Amb una data canviant cada any -pot caure al febrer o al març-, transcorre d'un dijous al dimarts següent, immediatament abans de la quaresma, els quaranta dies per a la preparació de la Pasqua al calendari catòlic. El primer dia per a la quaresma és el dimecres de cendra, considerat un dia sant cristià de pregària i dejuni.

Es barregen diferents orígens per al carnaval o elements antics que l'inspiren, des de les bacanals paganes a Roma celebrades en honor a Baco -el déu del vi-, les Saturnals i Lupercals, les festes andines prehispàniques o altres festivitats de les cultures afroamericanes. El carnaval més antic d'Espanya és a Salamanca: és el Carnaval del Toro a Ciudad Rodrigo, del qual ja se'n té constància en diversos documents del segle XV.

I tu, ¿coses i dissenyes a mà originals disfresses? Busques les idees de maquillatge més creatives ? Pintes les cares dels teus fills de monstres, superherois o animals ? Cuines els dolços i les receptes típiques de carnaval pròpies del teu lloc d'origen? I et saps les curiositats següents sobre els carnavals a Espanya? Coneix-les a continuació.

7 costums dels carnavals per vibrar amb la festa més divertida

• Una tradició comuna és l'enterrament de la sardina , celebració que té lloc en finalitzar el carnaval per posar punt final a la celebració. La desfilada paròdia un seguici fúnebre i finalitza amb la crema d'una figura en forma de sardina, símbol de deixar el passat enrere i de reflexionar després de l'alegria i el malbaratament d'aquestes dates. El comiat va acompanyat moltes vegades d'una pinyata.
• Dijous gras, el comiat de la carn : atès que tradicionalment la tradició cristiana prohibia el consum de carn els divendres de quaresma, al dijous gras de carnaval, també anomenat “dijous gros”, molta gent es reuneix al camp –és típica de terres castellanes i aragoneses- per donar bon compte de brioixos prenyeu-vos, choritzo, carn de porc, ous, truita i fornazo, un brioix de mantega farcit de carn. A Albacete es diu “Dia de la mona”.
• ¡L'estómac ple! Alguns dels menjars més típics de carnaval són les filloes, les orelles o el cuit gallec; el Pote d'Antroxu asturià -amb cols, orella, morro o costelles- i les casadelles o crestes dolces farcides de nous; les sopes de mel i les llesques de carbassa de Canàries; la llonganissa a l'olla d'Aragó o els embotits catalans com el farcit -típic dels Pirineus- o la botifarra a la truita. Tampoc falten els bunyols d'Àguiles a Múrcia -una fulla de llimoner fregida amb farina i ou- o les ensaïmades de tallades a les Balears, amb sobrassada i carbassa confitada per sobre.
• Chirigotas, la més divertida sàtira social : a Cadis els carrers es tenyeixen de les simpàtiques cobles de les chirigotas, agrupacions musicals de caràcter carnavalesc que solen tenir entre 7 i 12 components. S'acompanyen musicalment d'un bombo, una caixa, dues guitarres i els güiros, i en les seves fresques tornades i lletres satiritzen temes socials del moment o invoquen el gaudi propi de les festes. Les millors tenen premi.
• El carnestoltes més llarg d'Espanya té lloc a Galícia. L'Entroido gallec dura fins a cinc setmanes i abasta el conegut com a “triangle màgic d'Ourense”, el carnaval rural dels pobles de Verín, Xinzo i Laza. Allà trobaràs des del Colgamento do Meco fins a una batalla de farina, pantalles -màscares humorístiques amb la cara del diable, acompanyades de esquelles i bufetes de vaca-, els cigars -màscares sarcàstiques amb bigoti i inquietant somriure-, o els Peliqueiros, màscares que són tota una mostra d'artesania tradicional.
• Personatges mitològics i dolents : a la localitat cacereña de Villanueva de la Vera apareix en carnavals el Peropalo, un ninot que simbolitza a un dolent cobrador d'impostos que acaba sent portat en silenci a la plaça del poble al diumenge de carnaval, a primera hora. També destaca la Mussona, a la ciutat murciana d'Àguiles, un ésser meitat bèstia meitat humana, amb sorprenent maquillatge i disfressa.
• La màgia de Santa Creu de Tenerife : es considera el carnaval més important d'Europa i el segon del món després de Rio de Janeiro. El 1980 va obtenir la declaració oficial de Festa d'Interès Turístic Internacional, i des del 1987, figura al llibre dels Records Guiness amb la major participació de públic d'un ball en obert, al ritme de Celia Cruz. Van acudir més de 200 mil persones i el 2019, ja eren el doble, 400.000! Què hi trobaràs? L'elecció de la Reina del Carnestoltes, vestits preciosos confeccionats a mà, cançons amb substància sociopolítica, la fabulosa Gala Drag o competicions per mar i terra d'esbojarrats vehicles, com els Arretrancos i els Achipencos a la veïna Fuerteventura.

Gaudeix del carnaval!